La noticia de que hi ha restaurants que no deixen entrar a nens va
encendre la polémica; hi ha clients que volen anar a menjar tranquils i
poguer xerrar amb els amics o amb la seva parella, però els fills de
pares que se'n desentenen de la seva prole sovint ho impedeixen. En
varis restaurants de la ciutat podem veure com es facilita que durant
una estona els pares "passin" de la seva responsabilitat.
Ja m'inmagino al meu gironí amic Narcis dient allò tant tìpic. "Poc que
pot ser pas !!", en veure com en el carrer Sant Antoni, quatre o mes
veïns s'han possat d'acord per arreglar-se els seus balcons a l'hora; en
un pais com el nostre dividit en decenes de partits, d'opinions, de
tertulians i en una ciutat en la que cadascú "va per ell"?. Doncs, ...
toma!!; per que vegis !!!.
En veure la forma com estan obrint
el carrer Sant Quirze he recordat el que em deia el meu tiet: "Amb el
que els agrada a la gent obrir i tancar carrers, millor posar-hi una
cremallera que seria mes net i fàcil". Sembla que li estan copiant la
idea ara que es parla de que Telefónica vol passar fibra òptica, que no
se pas si ens afectarà també l'actualització de la TDT o ves a saber que
mes s'inventaràn per no deixar-nos tranquils.
No se sap si es tracta d'allò tant sobat de "a buen entendedor, pocas
palabras bastan" o si es tracta d'un escrit "modern" fet amb el
llenguatge de les actuals xarxes socials. Es aconsellable, si es vol que
el misatge perduri en el decurs dels temps, que encara que la placa
sigui de pedra, recordar que "les paraules se les endú el vent".
Està a punt a punt de publicar-se una LLei/ Reial Decret que obligarà a
les entitats que fan trenta o mes dies de vacances a disposar, en un
lloc ben allunyat de l'entrada principal, de una porta d'emergència, no
pas per sortir, sino per poder entrar quant tornin al curro i la
principal estigui bloquejada pels diaris que hi han anat tirant mentre eren forà
