Tant de blanc ...

Els del "Museu del Gas" s'entosudeixen en mostrar ben blanques moltes parets del nou edifici; en Sebas diu que la de la plaça va be, perquè a l'estiu s'hi podrà projectar cine a la fresca, però cal també la lateral?. Fins i tot els edificis colindants semblen, amb els seus reflexes, demanar que es trenqui la monotonía.

Previssió

Em va dir, a la vista d'aquest cartell que hi ha prop del castell de Can Feu anant cap a Sant Quirze, que tal i com estan les coses, no trigarà giare en caure el Govern i que per aixó alguns dirigents ja s'estan preparant, amb il.lusió, per quant perdin la feina. Es veritat aixó?

Punteria

Ostres. Mira que es gran la Plaça de la Creu Alta com per anar-hi a plantar la imatge de la "vella Quaresma" amb el bacallà a la mà simbol que alguns dies no es pot menjar carn, justament al damunt de la carniseria-Polleria. Mala sombra ...

Veïns problemàtics

Em deia en Conrad que quina pena esperar poder arribar per fi al vespre a casa desprès d'un estresant dia de treball i en comptes de un "hogar dulce hogar" trobar-te amb mes problemes?. Com deuen anar les coses per allà el Ribot i Serra que els veïns han penjat cartells als balcons, (-menys en un-).

Sobren prohibicions ?

Quin fallo el meu !. Anava a preguntar si entenieu aquesta senyalització de trànsit al costat de l'esglesia de la Creu Alta, sense pensar que estavem a Sabadell !. Queda clar que el carril de la dreta obliga a girar a la dreta i que l'altre mana seguir endavant; llavors, com diu en Xavi, com s'enten que s'hagi pintat el terra com si es pogues girar a l'esquerra?.

Qui avisa no es traidor

Dins d'un Estat de dret sembla que hi han normatives europees, nacionals, municipals i llavors hi han les "particulars" que funcionen quant les altres no hi arriben, seguint la línia de "el que no es obligatori està prohibit". Així que els gossos, que a CAn Rull es veu que saben llegir, ja estan advertits de l'automatisme amb que es trovaran si decideixen "aliviar-se" alli.

Llarga recesió

Es imprevisible saber com afectarà la recent anunciada "reforma bancaria" als Rató, Fainé i companyia, però el cert es que a la nostra ciutat, el Botin, en les tendes xineses com a la de la Via Masagué, varen començar a baixar de cotització i alguns ara ja estan pel terra.

Dividits

Es como tot. Mentre la meitat de sabadellencs està en contra dels coloms i els voldria tots coll a terra, una altra bona part, d'amagatotis (-o no-) es dedica a donar-lis de menjar i la colonia es multiplica. Recordeu aquelles fotos que tots tenim de nens donant-lis besss allà a Barcelona ?.

Esglai

En aquest bloc de pisos del final del carrer Estrella, els habitants, quant surten al carrer, es que van con boigos. Tant es així que, els que mes hi entenen, fins i tot han hagut de possar-hi un cartell advertint als conductors de vehicles del perill que corrent si coincidixen en passar per alli en el moment que en surt un.

Incognita

Us he de confesar que l'altre nit, gèlida, em vaig acostar a la Ronda Zamenhof per mirar d'esbrinar si els semàfors tapats amb plàstic emitien llum verde/vermella/groga o no. Noi, no en vaig treure l'aigua clara amb els reflexes dels altres del costat i m'he quedat amb el dubte a l'estil de "qui sap que reflecteixen els miralls quant ningú se'ls mira!".

Llac glaçat

A els ànecs del Parc Catalunya això de trovar-se que ja fa uns quants dies seguits que no poden "sucar-se" a l'aigua els comença a mosquejar. D'acord que diuen que així es conserven mes joves però enyoren el poder fer, de tant en tant, una capbussada.

Ja està?

He de confesar que la que està caient en aquests temps difícil en que el futur es veu incert, la visió apocalitptica de cartells amb frases com la que indiquen, em fa venir un cert repelús i enseguida em posa a mirar que ho tingui tot en regla. Quant els veïns, en veure la meva palidessa, em dieun que sols es tracta que s'acaben les revaoxes de la tenda de sota, se'm en va l'esglai.