jueves, 4 de mayo de 2017

Protegir les herbes









Home, ja se sap que s'ha d'anar al tanto amb els necessaris ecologistes a l'hora de arrencar fins i tot les males herbes; però d'això a que alla a on surtin se les protegeixi amb un vallat, fent baixar als peatons perquè no les trepitjin ...?.   Estem tots malalts, oi?. >>

jueves, 2 de marzo de 2017

079.- RIERA de MERLES



Inici
Cal anar fins a Santa Maria de Merlès, be, concretament fins a la cruïlla de la carretera C-62, a on hi ha l’Hostal Sant Cristòfol, qm. 21,6, (-si hi anem pujant des de la autovia de Berga es la sortida número 90-).
En la cruïlla anem, no cap a Santa Maria sinó en direcció contraria, per la pista asfaltada que, passant parale.la a la Riera de Merlès, ens portarà cap al Càmping de la Riera de Merles, al cap de 8,8 qms.
En les seves explanades de un cop passada la Riera podem deixar els cotxes.


Recorregut
Ja peu a terra, passem el pont i retornem a la pista per la que hem vingut i anem cap a la Esquerra, cap a Santa Maria, per espai de uns 60 metres fins vislumbrar com, a la dreta, neix un camí que, passat un filat, s’endinsa planejant, pel mig de un bosquet i va recorrent per sobre la pista, sentint-se la remor de l’aigua.
Es un camí, en molts trams cercat per filats pel bestiar i sense apenes trencalls i que intuitivament ens va portant, fins que al cap de aproximadament 1 qm., es fa més ampli i gira cap a la dreta per fer una volta per guanyar un desnivell i que en 500 metres més revolta cap a la esquerra i ens situa en una zona rocosa que es l’avansala de les cases de Les Heures i de l’ermita de Sant Joan.
A partir d’aquí agafem la pista que, per l’esquerra, va baixant fins arribar a la pista asfaltada per la que hem vingut amb cotxe a l’alçada de El Mirador, explanada que queda a l’altra banda de la pista.
Hem de proseguir per la pista, en direcció cap a Santa Maria, durant uns 150 metres a on, a la Esquerra, surt una pista de terra que agafem i que ens porta fins a un pot que travessa la Riera, justament en la zona més erosionada, les Gorgues, amb les seves legendes sobre bruixes i aquelarres. Val la pena dedicar-hi temps a contemplar-ho amb calma i fins i tot , agafar un caminet a ma dreta que ens portarà a uns gorgs i zones de bany encantadors i si volem, podem pujar fins a l’ermita de Sant Climent, tot i que no ens ve de pas.
Tornem a la pista de nou i continuem caminant, ara ja cap al Nord, seguint els pals i torres de la corrent, observant els salts de la Riera, que ens va quedant a la esquerra i arribem, al cap de 1 qm, a un trencall a ma esquerra que baixa fins al Moli de les Heures, privat i que queda a l’altre banda de la Riera, un altre punt encantador.
Retornem de nou a la pista de terra principal, per continuar caminant cap a l’esquerra, cap al Nord, passant pel trencall del Molí de Vilatarmó i seguint fins arribar al Camping per agafar els cotxes.

Un recorregut circular de 6,8 qms  i un desnivell de 80 mts. per una zona del Lluçanes, no molt coneguts que, si anem en època que la Riera baixi plena i no sigui a l’estiu que hi va més gent, a ben segur que ens impressionarà.




martes, 28 de febrero de 2017

Arbres florits a la vida


A vegades la vida et fot uns pals, oi?. Que si et separes o se't mort la parella de tota la vida; que si t'acomiaden de la feina, .... sembla que TOT el Món s'hagi d'aturar, entristit. I potser si que ho fa, però, si es que ho arriba a fer, ja es veu que al cap de uns segón recomença a rodar tot de nou i ets TU qui, o arrenques de nou o ets l´únic que, lògicament afectat, et quedes aturat.
A la vida, a el Món, no hi ha qui el pari. Ja sap que passen coses i a vegades greus, molt greus, però segueix fluint i a uns temps de foscor, n'hi segueixen, com sempre, uns altres de llum, de vida, de floriment. Deu ser el que anomemen el "clicle de la vida".
M'hi deixo arrossegar per aquest sentiment de llum, d'anar rodant amb nova alegria, perquè també jo comparteixo la vida, ..., amb vosaltres

MOSAIC de la VIDA



Fent el matiner cafetonet sol, sol, a la granja aquella del Mercat.
Contemplant, sense gairebé mirar-lo, el mosaic del darrera la cafetera, format per diverses rajoles diferents, m'ha portar a pensar que era com un símil del que es la vida: un conjunt de històries que ens han anat marcant, de peçes "sueltes", de experiències que ens han quedat impreses, de situacions sentides, amb les que anem construint la nostra existència enganxant-les una darrera l'altre per bastir una pared ben alicatada, quant més ferma i alta millor.
Es curt i saborós un cafè; es així també la nostra vida?
Que sigui ben plena i saborosa; no ens la prenen d'un glop; ni sols; disfrutem-la !!.

domingo, 30 de octubre de 2016


Tant de participació ciutadana, tant de projectes, tant de pèrgoles, tant de tant i per un petit "oblit" ara resulta que els bombers i la seguretat necessiten tot l'espai que ocupen els tinglados propis de la servitud del tren (-sortides d'emergència, sortides normals, sortides de ventilació, etc.-), per garantir que puguin actuar en cas de produir-se algun percance i a mes res de posar-hi paradetes, fires de sta. Llùcia, esdeveniments ni concentracions ja que sempre ha d'estar despejat.
Es veu que com que ha sigut una obra "ràpida"·, no hi ha hagut temps per pensar-hi.
Deu-n'hi dó quin païs tenim !!!.
Doncs al final, entre el carril d'una banda per autobusos i el carril de l'altre banda pel tren, resulta que ens quedarem com abans teniem i, per si algú no se'n en recorda, heus aqui, senyors pensadors il·luminats, una acuarela del que teniem i que ja ens agradava.

sábado, 29 de octubre de 2016

La energia verda



Suposo que deu tractar-se d'allò que en diuen la "energia verda", com si els arbres produisin electricitat i així, com es pot apreciar en la foto, de les fulles dels arbres del carrer Coromines, surten gruixuts cables de corrent que es connecten a la xarxa, sota la atenta mirada de un colom, l'autèntic rei de la ciutat.
El que no se ben be es si està prohibit, (-no oblidar que en aquest païs nostre, tot el que no es obligatori, està prohibit-), no lo de aconseguir energia barata, sino que els cables passin tocant els arbres.

Qunat arriba el temps de les castanyes, ...


I al final, es d'això de lo que es tracta, no?.
De fer fum, xerinola, trobar-se amb els companys als carrers, places i aceres i compartir alegría, conversa, (-entrepà?-), mentre es fa una cosa en comú, amb una finalitat també comuna, de mirar si se'n poden treure uns quants calerons pel viatge; de fer quatre "ji-jis" i cuatre "ja-jas", ja que el que es torrar be les castanyes o escapar-se de la olor de les pastilles d'iniciar la barbacoa ja es una altre cosa.